Els sòls de Catalunya: impressions de l'excursió de la WRB el 2023

El viatge a través dels sorprenents paisatges de Catalunya, durant el qual vaig poder assistir a animats debats entre experts en sòls, va ser realment transformador per a mi. Va ser dirigit per Rosa M. Poch i Jaume Boixadera de la Universitat de Lleida, els quals van conduir el nostre grup a investigar 24 perfils de sòls en tota la regió catalana: des de les altes muntanyes dels Pirineus passant per l'àrida plana de Lleida, fins al Delta de l'Ebre i la Mar Mediterrània. Em vaig inscriure per a aprendre més sobre els sòls del país que ha estat la meva llar durant 10 anys, però també per a renovar contactes amb especialistes en sòls.

Text i fotos: Kathelijne Bonne. Edició en català: Diana Jiménez De Santiago, Rosa M Poch.

Els sòls del nostre planeta són complexos i diversos, per la qual cosa es necessiten sistemes de classificació per a catalogar i comprendre'ls, igual que es fa amb els animals, les plantes, els minerals, les molècules, etc. La majoria dels països tenen els seus propis sistemes de classificació de sòls. Però per a la comunicació global sobre la gestió de la terra i la producció d'aliments, en un planeta amb recursos finits i una població creixent, ha calgut construir una forma global de nomenar i cartografiar els sòls. La Unió Internacional de Ciències del Sòl (IUSS) va desenvolupar la Base Mundial de Referència de Recursos del Sòl (la WRB, per les seves sigles en anglès: World Reference Base), que classifica els sòls en 32 tipologies o Grups de Sòls de Referència.

L'objectiu de l'excursió a Catalunya era provar l'eficàcia de la WRB i veure la seva compatibilitat amb els sistemes de classificació existents en els tròpics i les Amèriques, com entre altres la Taxonomia de Sòls (Soil Taxonomy), que també s'utilitza a tot el món. "És important que puguem identificar, descriure i nomenar els sòls d'acord amb un sistema global desenvolupat i recolzat per la comunitat científica internacional", afirma Stephan Mantel, del Museu Mundial del Sòl de Wageningen (Països Baixos).

Cada any se celebra una excursió de la WRB, que reuneix experts en sòls. En ocasions anteriors va tenir lloc a Sud-àfrica, Mongòlia i Islàndia, i aquesta vegada a Espanya (del 20 al 27 de setembre de 2023). El nucli del grup està autoritzat a editar la WRB. Els altres són observadors, estudiants, i parts interessades, com jo.

Però, per què fascina tant el sòl?

Diversió còsmica

Vist des d'una perspectiva planetària, el sòl és la interfície entre el nostre rígid planeta rocós i l'atmosfera que ens protegeix del gèlid univers; una capa finíssima plena de vida que sustenta tota la biosfera. El participant Marcin Świtoniak, de la Universitat Nicolaus Copernicus de Toruń (Polònia), va resumir bé aquesta imatge global: "Aquí veig tot el cosmos", va respondre quan li vaig preguntar què veia en un terròs de terra de color òxid que estava observant amb una lupa de mà.

Això posa en relleu com de bé s'ho passen els experts i amants del sòl, gaudeixen molt quan tenen l'oportunitat d'investigar un sòl en plena naturalesa.

Terra roja

Les belles terres roges o terra rossa (it) com les que en Marcin estava observant són típiques del Mediterrani i vam veure diverses a Catalunya. Són vermelles o de color d'òxid perquè el ferro s'hi troba de forma oxidada (i es forma hematita). Els sòls rojos que trobem aquí també tenen un horitzó d'il·luviació d'argila, creada per l'argila lixiviada des de les parts superiors i acumulada a una certa profunditat (l'"horitzó àrgic"). L'Stefaan Dondeyne, de la Universitat de Lovaina, m'ho va explicar pacientment, ja que aquests conceptes bàsics se m'havien escapat. La WRB classifica els sòls rojos mediterranis com Luvisols (del llatí: luere, rentar, sol, sòl), i més concretament 'Chromic' Luvisol pel seu color. També em vaig topar amb ells fa uns mesos a l'Apulia, el taló d'Itàlia. Encara no està tot sabut sobre els sòls rojos. És possible que les seves propietats i sobretot la seva fertilitat es vegin afavorides per l'aportació de pols, bufat des del Sàhara, suggereix John Galbraith, de Virgínia Tech.

Sòls no naturals

El temps i el clima afecten clarament els sòls, però també ho estan per l'activitat humana. Si un sòl s'utilitza durant anys o segles per a conrear cereals, en la part superior es desenvolupa una gruixuda capa fosca plena d'humus (un horitzó mòl·lic), típica de les grans prades i estepes. I llavors aquests sòls entren en una altra categoria, la dels Sòls Negres, incloent-hi els Chernozems com els d'Ucraïna, i els Kastanozems i Phaeozems. Aquests no es donen de manera natural a Catalunya ni al Mediterrani, però sí a l'Àsia Central i en les Grans Planes dels Estats Units.

Així que, a causa de l'agricultura, ara hi ha Kastanozems (de color castany, veure foto a baix) i Phaeozems (veure primera foto) a Catalunya. En realitat, la influència humana hauria de reflectir-se en el nom, opina Lucia Cunha dos Anjos, de Rio de Janeiro.

I ara una mica més de pràctica. Com treballen els científics del sòl?

Descalços

Primer s'obren els perfils verticals del sòl, perquè els seus secrets s'amaguen sota terra. Una persona normal només veu uns pocs colors al principi. Els experts veuen molt més, ampliant el microcosmos. Divideixen el perfil en una sèrie d'horitzons que difereixen no sols en el color, sinó també en la textura (quantitat d'argila) i l'estructura (per exemple, massiva enfront de granular). Desfan terrossos amb un ganivet, els observen amb una lupa, els posen en un bany d'aigua i hi fan gotejar productes químics a sobre per a veure quines reaccions es produeixen. Fins i tot hi ha veritables científics incondicionals que treballen descalços, la qual cosa afegeix una altra dimensió a l'experiència del sòl.

Totes les observacions s'apunten diligentment i les mostres s'envien al laboratori per a la seva anàlisi (gràcies Rosa, Jaume i equip per haver fet tot això per avançat). Només llavors, amb totes aquestes dades, es pot repassar la famosa clau de la WRB, la "Key", i donar nom al sòl i assignar-li uns quants qualificatius (qualifiers). Així és com hom va batejar el sòl roig esmentat: "Chromic Endoprotocalcic LUVISOL (Pantoloamic, Aric, Cutanic, Epic, Ochric, Amphiraptic)". Chromic pel color, Luvisol perquè hi ha il·luviació d'argila. I se'm cruix el cervell quan haig de pensar en què significa la resta.

Torre d'ivori?

De tant en tant també sentia cruixir els cervells dels altres, perquè només els experts que treballen en la WRB amb regularitat poden comprendre-la plenament. Algunes discrepàncies van donar lloc a llargues discussions entre els més erudits del nostre grup, especialment quan es tractava del fenomen del carbonat de calci secundari (en poques paraules, la calç dissolta que precipita en els sòls). És prominent en els Calcisols, que són habituals a Catalunya. Els arguments s'intercanviaven entre diferents escoles de pensament. Jo mateixa amb prou feines podia seguir el fil de la discussió. Els debats plantejaven preguntes en el meu cap (i potser en els dels altres), com: Per què és rellevant tot el detallisme entorn del carbonat de calci secundari? Potser caldria evitar que la WRB comenci a semblar a una torre d'ivori?

Parlo amb en Curtis Monger, de Nou Mèxic, sobre aquests assumptes. Sorgeix un punt important. Quan es forma carbonat de calci secundari, es fixa carboni de l'atmosfera en el sòl, i d'aquesta manera, aquest procés està vinculat amb el clima i amb la captura i l'emmagatzematge de carboni.

Capes de guix

La geologia exerceix un paper important i el substrat rocós determina en part el tipus de sòl que s'hi forma.

Les roques de guix són poc freqüents. A Espanya, les capes de guix es van dipositar quan el Mediterrani es va assecar durant la Crisi Messiniana i va precipitar tota la sal de la mar. Sobre aquests antics dipòsits de guix s'han desenvolupat Gypsisols blanquinosos i polsosos, sobre els quals creix una vegetació extremadament especialitzada. Algunes plantes només s'hi troben aquí.

Arròs i sal

En el Delta de l'Ebre, estudiem un sòl pantanós saturat d'aigua o Gleysol, que s'utilitza per a conrear arròs. També vaig parlar d'aquesta mena de sòl en un article sobre Doñana, en el sud d'Espanya, on els aiguamolls estan greument amenaçats per la sequera.

Més cap a l'interior, trobem el Vertisol, un sòl erm que en aquest cas sofreix salinització, un problema cada vegada més comú. La vegetació està adaptada a aquest entorn salí i algunes plantes comestibles tenen un sabor salat exquisit. Parlo amb el Maxine Levin, de Maine (als EUA), sobre què es pot fer amb aquest sòl salí "inútil". Si de totes maneres no és un bon sòl per a l'agricultura, deixem que la naturalesa segueixi el seu curs aquí, amb plantes que hi puguin viure, a diferència dels exigents cultius agrícoles.

A l'ombra del Jaume Porta

Mentre el nostre autobús serpentejava a través d'espectaculars paisatges calcaris cap al cor granític dels alts Pirineus, en Jaume Boixadera va compartir una trista notícia: el mentor de Rosa M Poch i d'ell mateix, el professor Jaume Porta Casanellas, havia mort aquest mateix matí (21 de setembre de 2023). Va ser president de la Societat Espanyola de la Ciència del Sòl i ex rector de la Universitat de Lleida (UdL). Gràcies a en Porta, la UdL es va convertir des dels anys 90 en un reconegut centre d'excel·lència en edafologia i agronomia, atraient a nombrosos estudiants d'intercanvi. "L'encàrrec de celebrar l'excursió a Catalunya és una mostra de reconeixement internacional", escrivia encara Porta en el prefaci de la nostra guia de l'excursió.

L'única manera d'homenatjar-lo era aprofundir més que mai en 'els seus' estimats sòls catalans, va dir Rosa, mentre ens trobàvem cara a cara amb un Umbrisol, literalment un "sòl d'ombra", a més de 2.100 metres sobre el nivell del mar.

Sòls àcids

Els Umbrisols, amb la seva capa superior fosca curulla de matèria orgànica, sorgeixen en climes frescos i humits de muntanya, en boscos temperats humits com els de Galícia o en les altes muntanyes dels tròpics. Només es donen en roques "àcides" com el granit. Per a treballar aquest sòl es necessita aplicar-hi calç, però els pendents pronunciats el fan més adequat com a sòl de pasturatge o forestal.

No gaire lluny d'aquest Umbrisol ens espera un Podzol, també típic de regions temperades i plujoses i sobre roques àcides o sorrenques. El Podzol té tres colors característics: una capa superficial fosca i, per sota, un marcat horitzó blanc cendra i un altre de color òxid. En l'horitzó cendrós, tot el ferro i l'humus han estat lixiviats, deixant només el color blanc de la roca o el sediment nu (quars).

Potser és l'únic sòl que pugui reconèixer una persona no experta.

Sòl i vi

Al poble de Vallbona de les Monges, observem Regosols i Cambisols calcaris en terrasses, en una granja on es conreen olives i vi de manera sostenible i tradicional. Aquesta agricultura en terrasses forma part del patrimoni cultural de Catalunya i es practica des de fa milers d'anys, però mai podrà competir amb l'agroindústria massificada.

Degustem vi seguit d'un sopar en el celler Cooperatiu L'Olivera. La Rosa brinda: "Tot està relacionat amb la terra, el bon menjar, el bon vi i la bona companyia".

Mentrestant, ja es parla d'on tindran lloc les pròximes excursions. Hi seré?

-----

He esmentat algunes persones, sobretot a les quals van acabar en l'autobús al meu costat i amb les quals vaig poder parlar una mica més. Però tots els participants van contribuir a la seva manera en una setmana inoblidable. Gràcies a tots i especialment als organitzadors!

-----

Per a llegir més: Els sòls més fèrtils del món són els sòls negres o Chernozems que es troben a Ucraïna. Però ara estan exposats a la violència de la guerra, què li fa això al sòl? A Espanya, l'erosió del sòl és un gran problema, la terra és cada vegada més estèril. Existeix la possibilitat que aquí es repeteixi la catàstrofe del Dust Bowl? S'està desforestant la terra no sols per a l'agricultura a gran escala, sinó també per a habitatges especulatius de promotors que tenen carta blanca, com veig amb els meus propis ulls al meu poble de la Serra de Guadarrama. El Parc Natural de Doñana és potser un símbol de l'actitud indiferent dels governs espanyols. La salinització del sòl no només es produeix pel mar, sinó també per l'excés de reg.

-------

Fonts

Boixadera, Poch (coord.), Jiménez de Santiago, Simó, 2023, WRB - Catalonia Soil Excursion Guide, Publicacions Universitat de Lleida, Sept 2023.

Mantel S, Dondeyne S, Deckers S, 2023, World reference base for soil resources (WRB), Encyclopedia of Soils in the Environment (Second Edition), Vol 4, 206-217.

ISRIC website for details on Soil Orders, https://www.isric.org/explore/world-soil-distribution/

IUSS Working Group WRB. 2022. World Reference Base for Soil Resources. International soil classification system for naming soils and creating legends for soil maps. 4th edition. International Union of Soil Sciences (IUSS), Vienna, Austria.

Notas de campo, observaciones y conversaciones propias con los participantes (pero todas las opiniones son mías).

Kathelijne: Com amant de la naturalesa i científica de la Terra, m'intriga com interactuen la vida, l'aire, el terra, les roques, l'oceà i les societats en escales de temps geològiques i humanes.

A continuació els últims articles en castellà. O llegiu-los en anglès, holandès i alguns en italià:

Rebre una actualització per cada nou article (cada tantes setmanes):